Cistella  

(buit)

La normativa pròpia valenciana

La normativa pròpia valenciana

de Pau Giner. 592 pàgines.

Mes detalls


24,95 € IVA inclos

Els clients que compraren este producte, tambe han comprat:

 

El valencians vàrem fruir d’autogovern i llibertat des de la fundació del Regne de Valéncia fins als Decrets de Nova Planta de Felip V, quan l’imposició d’un model de govern centraliste intentà acabar en la memòria d’un passat gloriós. Els valencians vàrem mantindre la nostra llengua, a pesar de moltes dificultats. 
En el pas dels anys i el despertar dels pobles en Europa un grup d’intelectuals valencians volgué tornar a la llengua valenciana a un lloc de prestigi. La creació d’una codificació per al valencià, seguint un model únicament valencià té els seus antecedents a principis del segle XX i la seua figura més destacada va ser Lluís Fullana. Esta codificació se va vore truncada per diversos motius, pero va ser rescatada per Miquel Adlert i adoptada per gran part dels valencians. La creació d’esta normativisació donà per primera volta al valencià d’un cos normatiu (diccionaris, gramàtiques, ortografies, flexions verbals,...) com mai havia tingut. Se li ha acusat de localista (apichada), d’escassa difusió, de no ser oficial,... pero com vorem en este estudi res més llunt de la veritat. 
Les Normes d’El Puig o Normes de la RACV priorisen les formes del valencià general en contra del apichat, han tingut una difusió molt important arribant a ser casi el 33% de totes les publicacions en valencià (si exceptuem els llibres de text) i ha segut utilisada en llibres impresos per més de 400 autors distints i de casi totes les comarques valencianes. I a més varen ser oficials, publicant-se el Diari Oficial de la Generalitat en esta normativa. Desgraciadament tot açò no només és desconegut per els profans en la matèria, si no que gran part dels usuaris d’ella també han fet seus estos suposts i patixen cert complex de inferioritat respecte als usuaris de les normatives no pròpies.

El valencians vàrem fruir d’autogovern i llibertat des de la fundació del Regne de Valéncia fins als Decrets de Nova Planta de Felip V, quan l’imposició d’un model de govern centraliste intentà acabar en la memòria d’un passat gloriós. Els valencians vàrem mantindre la nostra llengua, a pesar de moltes dificultats. 

En el pas dels anys i el despertar dels pobles en Europa un grup d’intelectuals valencians volgué tornar a la llengua valenciana a un lloc de prestigi. La creació d’una codificació per al valencià, seguint un model únicament valencià té els seus antecedents a principis del segle XX i la seua figura més destacada va ser Lluís Fullana. Esta codificació se va vore truncada per diversos motius, pero va ser rescatada per Miquel Adlert i adoptada per gran part dels valencians. La creació d’esta normativisació donà per primera volta al valencià d’un cos normatiu (diccionaris, gramàtiques, ortografies, flexions verbals,...) com mai havia tingut. Se li ha acusat de localista (apichada), d’escassa difusió, de no ser oficial,... pero com vorem en este estudi res més llunt de la veritat. 

Les Normes d’El Puig o Normes de la RACV priorisen les formes del valencià general en contra del apichat, han tingut una difusió molt important arribant a ser casi el 33% de totes les publicacions en valencià (si exceptuem els llibres de text) i ha segut utilisada en llibres impresos per més de 400 autors distints i de casi totes les comarques valencianes. I a més varen ser oficials, publicant-se el Diari Oficial de la Generalitat en esta normativa. Desgraciadament tot açò no només és desconegut per els profans en la matèria, si no que gran part dels usuaris d’ella també han fet seus estos suposts i patixen cert complex de inferioritat respecte als usuaris de les normatives no pròpies.

 

  • Tamany 15x21cm
  • Autor Pau Giner
  • Numero de pagines 592 pàgines
  • ISBN 978-84-125453-8-8
  • Idiomes Valencià